El que no et diuen
Cinc coses que la llei espanyola et reconeix i que ningú no t’explica quan arribes al tanatori.
Tot el que hi ha aquí sota surt de textos legals i d’informes públics, amb l’enllaç a cadascun. Res no és opinió meva.
Si llegeixes això perquè se t’ha mort algú avui: l’important són els punts 1, 2 i 5. No ho has de decidir tot aquesta tarda.
- 01
No estàs obligat a contractar el que no has demanat
Vetlla, tanatori, tanatoestètica, esqueles, corones, sala de cerimònies: res d’això és obligatori. Que t’ho imposin és clàusula abusiva per llei, «en tot cas».
Obligatoris només n’hi ha dos: el fèretre i el transport en vehicle funerari. I fins i tot del transport pots triar quina empresa el fa.
«La imposición al consumidor y usuario de bienes y servicios complementarios o accesorios no solicitados.»
- 02
Amb assegurança de decessos pots triar una altra funerària
L’asseguradora t’ha de garantir la llibertat d’elecció del prestador. Compte amb la coda que hi posa la llei: «dins dels límits i condicions establerts en el contracte». Si la pòlissa va pactar expressament un únic prestador, no hi ha elecció a fer.
I si tot i així contractes pel teu compte amb una altra empresa, l’asseguradora no se’n pot desentendre: queda obligada a pagar la suma assegurada als hereus.
El matís que importa: paga la suma assegurada, no la factura. Si el servei que has triat costa més, la diferència la poses tu.
«las entidades aseguradoras garantizarán a los asegurados la libertad de elección del prestador del servicio»
Art. 106 quáter, Llei 50/1980Art. 106 bis.2 (el que obliga a pagar)
- 03
Si sobra diner de l’assegurança, és teu
Si el servei costa menys del que cobreix la pòlissa, la diferència és per a tu o per als hereus. No se la queda l’asseguradora.
És probablement el dret menys conegut de tots, i el que més diners mou.
«El exceso de la suma asegurada sobre el coste del servicio prestado por el asegurador corresponderá al tomador o, en su defecto, a los herederos.»
- 04
Cap ajuntament et pot obligar a fer servir el seu tanatori
Els serveis funeraris es van liberalitzar el 1996, i van caldre dos articles: un va liberalitzar la prestació i l’altre va treure als ajuntaments la reserva sobre els «serveis mortuoris».
Un ajuntament sí que pot exigir autorització a una funerària per operar, però és autorització reglada: l’ha de donar a qualsevol que compleixi els requisits, i la llei li prohibeix expressament posar requisits que desvirtuïn la liberalització.
Així que el que queda no són monopolis legals, sinó monopolis de fet: pobles amb un sol tanatori on el propietari no deixa entrar la competència. I això se sanciona. El 2021 l’autoritat andalusa de competència va multar set funeràries de Huelva per negar-se una vegada i una altra a llogar sales de vetlla a un competidor. La més gran d’aquelles multes, 902.785 €, la va confirmar el Tribunal Suprem el juny del 2026.
Art. 22, Reial Decret-llei 7/1996Art. 23 (la reserva municipal)Resolució S/01/2021STS 817/2026 (ECLI:ES:TS:2026:3251)
- 05
Les 24 hores són una espera mínima, no una pressa
No es pot enterrar ni incinerar abans que passin 24 hores des de la mort. Ho diu el reglament de sanitat mortuòria de la teva comunitat, i a tot Espanya funciona igual.
És a dir: tens un dia sencer per endavant. Ningú no et pot donar pressa perquè signis un pressupost aquella mateixa tarda, per molt que te’l posin al davant.
I quan et diguin «és que s’ha de fer abans de 48 hores» —que t’ho diran—, això no és cap mur. Passades les 48 es pot continuar esperant: l’únic que cal és refrigerar o conservar el cos, i això ho preveuen tots els reglaments, l’estatal i els autonòmics. Les 48 hores són el moment a partir del qual cal conservació, no l’hora a què es tanca la porta.
Els detalls canvien segons on siguis. Madrid i Andalusia escriuen el topall de 48 hores al mateix article; Catalunya no ho formula així. I les excepcions al mínim de 24 hores —autòpsia, donació d’òrgans— estan escrites a Catalunya i Andalusia, però no a Madrid.
Art. 11.1 Decret 297/1997 (Cat.)Art. 21 Decret 95/2001 (And.)Art. 22 Decret 124/1997 (Mad.)
I el que costa
- 3.739 €
- cost mitjà d’un enterrament
- 3.617 €
- cost mitjà d’una incineració
- 2.539 € → 6.165 €
- el mateix enterrament, de Saragossa a Vigo
- 28 %
- el que estalvies de mitjana comparant pressupostos
El mateix servei, al mateix país, pot costar el doble segons on et toqui. No hi ha cap raó tècnica per a aquesta diferència.
Per això el consell més rendible és també el més incòmode de donar en aquell moment: demana més d’un pressupost, i demana’l desglossat. Una de cada tres funeràries no el lliura si no l’hi exigeixes.
Les xifres són de l’últim estudi de l’OCU que va comparar ciutats: octubre del 2021, 113 funeràries en 29 ciutats. Des de llavors no n’ha tornat a publicar cap rànquing, així que pren-les com a ordre de magnitud i no com el preu d’avui.
Tot això és més fàcil si ho vas deixar escrit abans. El full →